Durant el sopar diferents participants van intervenir, recitant poemes, llegint textos històrics amb referència al salsafí (datats del 1600), usos gastronòmics dels salsafí, el cultiu, etc.
Des de Pratdesaba vam explicar la nostra experiència en la recuperació de llavors. Ens transportem en el temps per entendre la vida que es vivia a pagès, a l'edat dels nostres avis, entenent el seu estil de vida, les seves prioritats i preocupacions. A través de les llavors t'endinses dins la vida de moltes persones. T'expliquen històries que mai abans havien explicat a ningú per por que no tinguessin cap mena d'importància. Doncs és això el que pretenem, conèixer la vida a pagès i al mateix temps, amb les llavors tornar a recuperar aquells cultius que es van anar perdent pel camí. Una pèrdua deguda a la industrialització del camp i a la recerca de produccions sobreexagerades, que avui en dia n'estem pagant les conseqüències. Totes les llavors que hem recuperat, n'hem portat una mostra al banc de llavors del Consorci Sigma de la Garrotxa, fent així una còpia de seguretat per sempre assegurar-ne la seva existència.
De les llavors que hem pogut recuperar, una d'elles és el salsafí blanc o de barbeta de cabra. La vam recuperar a través d'un hortelà del poble de Salitja (La Selva), en Lluís Sitjà. Ell mai ha deixat de cultivar el salsafí i és per això que ens ha pogut ensenyar la seva experiència amb aquest cultiu tan preuat. Es sembra el mes de març (als voltants de Sant Josep) i es recull per la Mare de Déu d'agost (15 d'agost).
Per aconseguir un bon cultiu és important disposar d'una terra treballada i esponjosa, humitejada i ja es pot fer la sembra. Un cop la llavor entre en contacte amb el terra la tapem una mica amb la mateixa terra del camp (així la llavor queda fixada i els ocells no se la mengen). I ara sí començar el secret més important en l'agricultura, la paciència i el tenir cura. Al moment que comença a germinar la llavor, fem una aclarida perquè no entrin en comepetència els salsafins i quedin de repartits uniformament. Quan les fulles han crescut un pam i mig d'altura les seguem arran (així evitem problemes de fongs), i esperem que tornin a brotar. I ja de cara el mes d'agost es podran recollir els salsafins (que són les arrels de la planta).
És un producte de gust molt suau i que se sol acompanyar de carns molt gustoses donant així un equilibri en el plat que estem cuinant.
Lligat amb el concepte de recuperar els orígens vam aprofitar per explicar un projecte que estem desenvolupant que es tracta de realitzar un documental per tal de reivindicar la vida de les àvies a pagès. La visió de les dones de la vida rural, que sempre ha estat un punt infravalorat, doncs és ara el moment que hem escollit per donar veu i vot a moltes àvies del nostra país. En aquests moments, estem recollint videos de diferents dones que han viscut al camp i que tenen ganes d'explicar part de la seva vida. Vam poder oferir un avanç del documental, de la primera àvia que vam estar gravant, la Lluïsa. Una dona de 80 anys, independent, lluitadora, treballadora que va estar vivint a cavall de Gombrèn i Campdevànol (Ripollès).
Per nosaltres va ser un moment molt emotiu poder mostrar les vivències de la Lluïsa i ens va permetre entendre la seva vida.
Després de la nostra intervenció, va venir un dels plats forts de la nit, l'Antonio del Resturant Grions. Un home apassionat de la seva feina, de la vida. Una persona amb un esperit incansable, innovador, el pare del salsafí. Des de la seva cuina, potencia el gust i la història del salsafí. Elabora oli verge extra, licors, cafè, etc. amb la base sempre del salsafí. Es nota que s'estima la seva professió.
Una altra vegada, donar les gràcies a en Francesc i en Ramon per convidar-nos i poder mostrar la nostra petita feina.